Com treballar la tècnica d'una manera different

Ja fa uns quants anys, vaig col·laborar en el Blog d'AE Les Corts, amb un seguit d'articles referents al futbol sala que aquí mateix torno a penjar i traduir.

En aquest article proposo diferents maneres de treballar la tècnica, amb els petits, que poden ser més entretingudes per ells i que els faran prendre diferents tipus de decisions, que els faran pensar, que al cap i a la fi és el factor determinant en el futbol sala, decidir correctament i decidir ràpid.

Però repassem quines han de ser les bases d'aquest aprenentatge d'habilitats motrius, sempre sota el meu parer, que acostuma a ser el de la majoria d’educadors:

- El principi de disponibilitat

Es tracta de donar resposta a la fixació funcional. Davant un estímul es dóna la mateixa resposta, així que intentarem estimular la varietat de recursos motrius per a cada situació, i així no mecanitzar sistemàticament. Usarem tasques vivenciades, compatibles amb l’objectiu i autosatisfactòries.

- El principi d’autonomia

Cerca de respostes interiors, lligat a elements de reflexió, autoanàlisis, autocrítica, introspecció. Això ho potenciarem amb molta varietat (oferir el major número d’autobservacions), i contrastant les accions amb un model de referència (demostració).

- Domini general de les habilitats motrius bàsiques

És convenient que el jugador de petit rebi el màxim nombre d’experiències motrius significatives, encara que difereixin del patró de joc, per tal de potenciar la coordinació, i l’equilibri corporal.

- Jugar amb el cap aixecat

És bàsic en un esport d’equip, haurem de fer treballar la tècnica potenciant el joc amb el cap aixecat per facilitar la visió del joc i la presa de decisions. Al final és un joc d’equip i si un jugador és molt tècnic, però que no aixeca el cap, tindrà mancances en el futur.

- El principi de lateralitat

Hem de potenciar el joc amb ambdues cames, és cert que hi ha jugadors excepcionals que usen exclusivament la seva bona (Messi, Rivaldo,…) però el fet de poder jugar indistintament amb les dues ampliarà les possibilitats dels jugadors. Segons Piaget, dels 3 als 7 anys és el moment de combinar els segments dominants amb els no dominants, intentant dotar a l’alumne de tota la xarxa neurofisiologia perquè defineixi la seva capacitat motriu. Controlar regatejar, xutar però també defensar amb la cama no dominant són aspectes fonamentals a l'alt nivell que hem de treballar des de que els nanos són petits.

Com aplicar-ho a la pista?

És important per treballar tenir un gran nombre de pilotes, una per jugador, per tal que el jugador sempre actuï amb ella. Sempre es pot treballar la tècnica purament sense oposició i/o companys, però anem amb el que avui ens ha dut aquí, opcions per no treballar la tècnica de manera purament analítica, per no fer-ho tan monòton, i procurar que el jugador hagi de prendre algun tipus de decisió encara que sigui sense oposició.

Inicialment introduirem 2 aspectes, com són els suports cognitius i els objectes.

- Tècnica + Suports cognitius: Aquesta opció té l’objectiu de fer treballar el cap, mentre es produeix la tècnica
· Ritme: Realitzar accions tècniques seguint el ritme marcat per un xiulet o per una cançó.
· Colors: Jugar amb la presa de decisions segons els colors: només es pot passar a un color, només es pot robar un color, haig de xutar des de la línea d’un color, no puc conduir per sobre de la línia d’un color,…
· Números matemàtics: Afegir-hi sumes multiplicacions que condicionin l’exercici per tal que el jugador hagi de pensar mentre fa una passada o condueixi la pilota.
· Suport visual: Mentre realitzen les accions potenciar que tinguin el cap aixecat. Ex: El company fa nombres amb els dits i el que condueix ha d’anar dient els nombres que veu; Passar en moviment, al company amb el braç aixecat, o ajupit, …
- Tècnica + Objectes:
· Estàtics: Realitzar tasques condicionades per objectes estàtics situats al mig de la pista, amb els que el jugador es podrà beneficiar, esquivar,… Ex: Cons, bancs, línies, …
· Dinàmics: Realitzar tasques condicionades amb objectes dinàmics que dificulten l’objectiu, com pilotes que es mouen pel mig, altres jugadors que es mouen per la pista, amb o sense pilota
· Estàtics+ dinàmics: Combinar ambdós tipus, mesclant els objectes estàtics amb els dinàmics.
Però tot això pot ser usat a una etapa molt inicial. Per anar una mica més enllà, ens posarem en situacions més reals tot parlant d'adversaris circumstancials i de handicaps tant defensius com ofensius. Totes aquestes estratègies impliquen una major complexitat

La primera eina que plantejarem seran els adversaris circumstancials, que poden tenir o no el dret a defensar, m’explicaré. Són aquells que a vegades hi són i d’altres no, aquests poden ser uns simples opositors que depenent del nombre de defensors podran o no robar i es generaran tasques per tal que el jugador prengui una decisió en referència al nombre d’adversaris circumstancials que hi ha. Els altres, són els que si que tenen dret a robar, que serien aquells que de vegades hi són i d’altres no, ja que estan en un altre lloc i fent una altra tasca. És bo per aprendre a utilitzar els moments, quan és un bon moment per atacar i quan no, quan tinc superioritat i quan no, així com per treballar aspectes tècnics amb una oposició relativa o que sovint hi és i altres no.

La segona eina, serien els handicaps defensius. Són una gran eina per avançar en aspectes tècnics com la passada, el regat, ... És basen bàsicament en posar impediments als defensors, aquests poden ser molt dificultosos per al defensor, com que el defensor es desplaci amb peus junts o a peu coix, o menys complexos com desplaçar-se amb els braços darrere.

Exercici exemple:




Una bona progressió a seguir a nivell de handicaps defensius serien:
- Desplaçament amb peus junts
- Desplaçament a peu coix
- Desplaçament tot conduint una pilota
- Desplaçament tot botant una pilota de bàsquet
- Quan l’atacant diu JA, el defensor s’haurà de seure a terra, moment que aprofitarà l’atacant per superar el defensor (només es pot dir ja una vegada en tot l’atac) Va bé per aprendre a saber quan fer el regat.
- Defensor només pot robar amb la dolenta
- Defensor amb braços darrere


Un cop assolit l’aspecte ofensiu, quan l’atac superi la defensa, podem introduir els handicaps ofensius. Aquests es poden utilitzar també per a treballar aspectes defensius facilitant així la defensa com abans facilitàvem l’atac. Aquests són treballats ja en edats més adultes i molts de vosaltres ja els coneixeu:
- Límit de tocs
- No es por repetir passada
- Seqüència de tocs 1 , 2 i 3
- Tocs 1-2
- Passar amb cama dolenta
- Controlar amb cama dolenta
- Passar i controlar amb cama dolenta
- Si em passen amb dreta, passar amb esquerra
- Finalitzar en un temps determinat
- Obligar a realitzar una acció tècnica abans de finalitzar


Com veieu són eines útils per fer progressions i per avançar tant el l’atac com en la defensa, és poden posar enmig d’un exercici global, com una possessió i fins i tot un partit.
Proveu-ho, és profitós. Simplement heu d'adaptar l'estratègia al grup d'edat i al seu nivell. Ho podeu fet amb tot els grups d'edat, però no us baseu només en això, ja que com he dit al principi, la variabilitat és bàsica, com més experiències motrius tinguin els jugadors més podran créixer, això és simplement un aspecte més, tot i que no deixa de ser important.
Molts d'ells faciliten al defensa, però es pot apreciar que alguns podrien ser estratègies per a treballar la tècnica ofensiva, com hem vist en el primer tram de l'article, ja que impliquen que el jugador pensi abans de realitzar una acció determinada.

I was supposed to speak about fitness training but today I have decided to speak about a different way to work in the kids skills. We use to develop their skills repeating all the time the same action and sometimes is a bit boring for them and not useful at all. They need to decide while they are implementing. Because during the real the competition they need to decide properly and quickly, not just implement.

But let's review which are the fundamentals of learning a new skill. (at least is my opinion)

- Availability principle

We will try to stimulate lots on skills patterns for each situation, avoiding the repetition without sense. We will use exercises where the players are participating a lot, compatibles with the aim and causing the proper satisfaction.

- Autonomy principle

Self-criticism, self-analysis, introspection. We will leverage it with a lot of variety (a lot of self-observations and check it with a control group and a standard reference).

- Good level in basic motor skills

The players should receive as many motor experiences as possible, to enhance de coordination and the body-balance. It's better if those are relevant.

- Play watching what happens

In a team sport is basic to improve the technique but trying that the kids raise their head to know where they are, as well as their mates and defenders. This will help them to develop their technique, and take better decisions, otherwise, we will have a very skilful player but with some lacks.

- Principle of laterality.

Kids must play with both legs. Of course there are some fantastic players that play with just one leg like Messi or Rivaldo, but in a top level this will increase their possibilities. As Piaget said, between 3 and 7 years, we should mix the dominant leg with the worse one. They should try to control, pass, shoot but as well defend with both legs.

How to use it during the training sessions?

We must have lots of balls, at least one for each players, because our players should have all the time one. We can improve the technique without defenders or mates, but today I will explain a different way to improve it, funnier, where the player is taking decisions all the time.

First of all, I will talk about 2 aspects: objects and cognitive supports

- Technique + cognitive supports: This strategies tries to improve the technique while the players are thinking about something, while the brain is working.
Rhythm: Act following the rhythm of a whistle or a song.
Colours: Take decisions depending on the colours: you can just pass to a player in red/blue, ... you can't steal to a player with one particular colour, you must shoot from a blue line, you can't go through a colour line, ...
Maths: Put conditions depending on the result of one add or multiplication. We try that the players thinks while he is doing a pass or travelling with the ball.
Visual Support: Try that the players raise their heads while they are playing. Ex: One player driving and he must shout the number that his mate is showing him with the fingers. Pass while travelling to a players with the hand raised or crouched.
- Technique + objects:
Static objects: Create exercises where the players are trying to avoid some objects or use them on his behalf. Ex cones, benches, lines, goals, boxes, ...
·
·Dynamic Objects: Create exercises with dynamics objects that hinder the exercise, like balls that are moving, players travelling, players travelling with the ball, ...
· Statics and dynamics: Combine both at the same time, using exercises where we can find some that are moving and some that stay at the same place.
These strategies can be used in an introduction to futsal but in higher level we can use more real situations with opponents or mates. 2 examples are the circumstantial opponents and the defensive and offensive opponents, creating more complex exercises.
The first tool, the circumstantial opponents, can have the right or not to defend. I will try to explain myself. Those are the defenders that sometimes they are there and sometimes they aren't. They can be simple opponents, but they can be allowed to defend depending on how many players are there. The other that they can always defend, but sometimes they are there doing another task or they aren't there. Is good because the players are improving their technique and learning the moments to take decisions, shot or attack, depending on the number of players. The learn as well when they have a powerplay,...
The second tool is the defensive handicaps. They are a great tool to improve in technique aspects like the dribbling and the pass. They are based in to add difficulties to the defenders, easing the task to the ball carriers. Some example can be that the defender is running with both behind his body, or he is moving jumping with one legs.

Example:

A good progression of exercises with the defensive handicaps could be:
- Defend jumping with both feet together
- Defend hoping in one foot
- Defend while driving his own ball
- Defend bouncing a Basket ball
- Defend but when the ball carrier says NOW, the defender must sit down on the floor  and then he can carry on and defend as usual. (the ball carrier will just be able to say that once). It's useful to understand when it the correct moment to try to dribble.
- The defender can just tackle with the worse foot
- Defend with both arms locked behind the body


When we have a better level while we are attacking we can concentrate in to put the attacking players in problems, when the attack is always winning the defence, then we will add offensive handicaps. When can use them to work on defensive items, facilitating the defence like we were doing with the attack before. Some of the are used in adult teams, and you might know most of them.
- Limit of touches
- You can't repeat the pass
- sequence of touches 1, 2, 3
- Touches 1-2
- Pass with the worse leg
- Control with the worse leg
- Pass and control with the worse  leg
- If they pass me with right I pass with left
- Finish in X seconds
- Mandatory to do one technique action before trying to score.

As you can see, some of them are help the defence but some of them can be used as different strategies because they are forcing the player to think before he is doing something.


They are useful to develop a player, and you can put them in global exercise, like a ball possession or a match.
Try it, you just need to adjust the tool to the age and level of the group. You can try it with young players, but carry on with other strategies, as I told you the principle of variability is basic, the more motor experiences the players have the most they will be able to grow.







Ya hace unos cuantos años, col • laboré en el Blog de AE ​​Les Corts, con una serie de artículos referentes al fútbol sala que aquí mismo vuelvo a colgar y traducir.
En este artículo propongo diferentes maneras de trabajar la técnica, con los pequeños, que pueden ser más entretenidas para ellos y que les harán tomar diferentes tipos de decisiones, que les harán pensar, que al fin y al cabo es el factor determinante en el fútbol sala, decidir correctamente y decidir rápido.

Pero repasemos cuáles deben ser las bases de este aprendizaje de habilidades motrices en el futsal, siempre bajo mi opinión, que suele ser el de la mayoría de educadores:

- El principio de disponibilidad
Se trata de dar respuesta a la fijación funcional. Ante un estímulo se da la misma respuesta, así que intentaremos estimular la variedad de recursos motrices para cada situación, y así no mecanizar sistemáticamente. Usaremos tareas vivenciadas, compatibles con el objetivo y autosatisfactórias.

- El principio de autonomía
Búsqueda de respuestas interiores, ligado a elementos de reflexión, autoanálisis, autocrítica, introspección. Esto lo potenciaremos con mucha variedad (ofrecer el mayor número de autobservaciones), y contrastando las acciones con un modelo de referencia (demostración).

- Dominio general de las habilidades motrices básicas
Es conveniente que el jugador pequeño reciba el máximo número de experiencias motrices significativas, aunque difieran del patrón de juego, para potenciar la coordinación, y el equilibrio corporal.

- Jugar con la cabeza levantada
Es básico en un deporte de equipo, tendremos que hacer trabajar la técnica potenciando el juego con la cabeza levantada para facilitar la visión del juego y la toma de decisiones. Al final es un juego de equipo y si un jugador es muy técnico, pero que no levanta cabeza, tendrá carencias en el futuro.

- El principio de lateralidad
Debemos potenciar el juego con ambas piernas, es cierto que hay jugadores excepcionales que usan exclusivamente su buena (Messi, Rivaldo, ...) pero el hecho de poder jugar indistintamente con las dos ampliará las posibilidades de los jugadores. Según Piaget, de los 3 a los 7 años es el momento de combinar los segmentos dominantes con los no dominantes, intentando dotar al alumno de toda la red neurofisiología para que defina su capacidad motriz. Controlar regatear, chutar pero también defender con la pierna no dominante son aspectos fundamentales en el alto nivel que tenemos que trabajar desde que los chicos son pequeños.
Como aplicarlo a la pista?
Es importante para trabajar tener un gran número de pelotas, una por jugador, para que el jugador siempre actúe con ella. Siempre se puede trabajar la técnica puramente sin oposición y/o compañeros, pero vamos con lo que hoy nos ha llevado aquí, opciones para no trabajar la técnica de manera puramente analítica, para no hacerlo tan monótono, y procurar que el jugador haya de tomar algún tipo de decisión aunque sea sin oposición.

Inicialmente introduciremos 2 aspectos, como son los apoyos cognitivos y los objetos.
- Técnica + Soportes cognitivos: Esta opción tiene el objetivo de hacer trabajar la cabeza, mientras se produce la técnica
• Ritmo: Realizar acciones técnicas siguiendo el ritmo marcado por un silbato o por una canción.
• Colores: Jugar con la toma de decisiones según los colores: sólo se puede pasar a un color, sólo se puede robar un color, tengo que chutar desde la línea de un color, no puedo conducir por encima de la línea de un color, ...
• Números matemáticos: Añadir sumas multiplicaciones que condicionen el ejercicio para que el jugador tenga que pensar mientras hace un pase o conduce la pelota.
• Apoyo visual: Mientras realizan las acciones potenciar que tengan la cabeza levantada. Ej: El compañero hace números con los dedos y el que conduce tiene que ir diciendo los números que ve; pasar en movimiento, al compañero con el brazo levantado, o agachado, ...
- Técnica + Objetos:
• Estáticos: Realizar tareas condicionadas por objetos estáticos situados en medio de la pista, con los que el jugador podrá beneficiarse, esquivar, ... Ej: Conos, bancos, líneas, ...
• Dinámicos: Realizar tareas condicionadas con objetos dinámicos que dificultan el objetivo, como pelotas que se mueven por el medio, otros jugadores que se mueven por la pista, con o sin balón,...
• Estáticos + dinámicos: Combinar ambos tipos, mezclando los objetos estáticos con los dinámicos.
Pero todo esto puede ser usado en una etapa muy inicial, para ir un poco más allá, nos pondremos en situaciones más reales hablando de adversarios circunstanciales y de handicaps tanto defensivos como ofensivos. Todas estas estrategias implican una mayor complejidad.

La primera herramienta que plantearemos serán los adversarios circunstanciales, que pueden tener o no el derecho a defender, me explicaré. Son aquellos que a veces están y otras no, estos pueden ser unos simples opositores que dependiendo del número de defensores podrán o no robar y se generarán tareas para que el jugador tome una decisión en referencia al número de adversarios circunstanciales que hay. Los otros, son los que sí tienen derecho a robar, que serían aquellos que a veces están y otras no, ya que están en otro lugar y haciendo otra tarea. Es bueno para aprender a utilizar los momentos, cuando es un buen momento para atacar y cuando no, cuando tengo superioridad y cuando no, así como para trabajar aspectos técnicos con una oposición relativa o que a menudo está y otras no.
La segunda herramienta, serían los handicaps defensivos. Son una gran herramienta para avanzar en aspectos técnicos como el pase, el regate, ... Se basan básicamente en poner impedimentos a los defensores, estos pueden ser muy dificultosos para el defensor, como que el defensor se desplace con pies juntos o a la pata coja, o menos complejos, como que el defensor vaya con las manos atrás.

Una buena progresión a seguir a nivel de handicaps defensivos sería:
- Desplazamiento con pies juntos
- Desplazamiento a la pata coja
- Desplazamiento conduciendo un balón
- Desplazamiento botando una pelota de baloncesto
- Cuando el atacante dice YA, el defensor deberá sentarse en el suelo, momento que aprovechará el atacante para superar el defensor (sólo se puede decir ya una vez en todo el ataque) Va bien para aprender a saber cuándo hacer el regate.
- Defensor sólo puede robar con la mala
- Defensor con brazos atrás

Una vez alcanzado el aspecto ofensivo, cuando el ataque supere la defensa, podemos introducir los handicaps ofensivos. Estos se pueden utilizar también para trabajar aspectos defensivos facilitando así la defensa como antes facilitábamos el ataque. Estos son trabajados ya en edades más adultas y muchos de vosotros ya los conocéis:
- Límite de toques
- No se puede repetir pase
- Secuencia de toques 1, 2 y 3
- Toques 1-2
- Pasar con pierna mala
- Controlar con pierna mala
- Pasar y controlar con pierna mala
- Si me pasan con derecha, pasar con izquierda
- Finalizar en un tiempo determinado
- Obligar a realizar una acción técnica antes de finalizar

Como veis son herramientas útiles para hacer progresiones y para avanzar tanto el ataque como en la defensa, se pueden poner en medio de un ejercicio global, como una posesión e incluso un partido.
Pruébelo, es provechoso. Simplemente tienes que adaptar la estrategia al grupo de edad y a su nivel. Lo puede hacer con todos los grupos de edad, pero no os baséis sólo en esto, ya que como he dicho al principio, la variabilidad es básica, cuanto más experiencias motrices tengan los jugadores más podrán crecer, esto es simplemente un aspecto más, aunque y que no deje de ser importante.
Muchos de ellos facilitan la defensa, pero se puede apreciar que algunos podrían ser estrategias para trabajar la técnica ofensiva, como hemos visto en el primer tramo del artículo, ya que implican que el jugador piense antes de realizar una acción determinada.