Bye, Bye England. Farewell English futsal

And finally... this comes to its end. I have spent 2 years in England surrounded by water and cold, by great people, by many players, by English people I have met from all around England, but I have decided that this is the end...

So after this incredible 2 years, even though I have been through tough moments or we didn't achieve what we were expecting , I am coming back to Barcelona. I won't say that is forever but I am pretty certain that I won't come back to England at the moment.

I have decided to leave Barcelona to live an experience. I couldn't do an Erasmus because I was playing Futsal at a good level and that was particularly important for me at that moment. I wanted to learn English to improve my professional future, to meet new people, to live abroad on my own, but I also wanted to know the foreign Futsal. Richard Ward and some other people I knew, told me that it was growing and I wanted to see that and help them to grow. I wanted to test myself with a foreign language and in a foreign league, help them to develop tactically and love this amazing sport. Sometimes I think I have failed because futsal hasn't  grown a lot the last 2 years, moreover, it has suffered a setback in my opinion.

Perhaps I was a bit naive, because a young Spanish coach that noone knows, can't change the whole country on their expectations about Futsal. I haven't been the first one to try it and I won't be the last. However nobody can say that I haven't tried it. I have shared all my knowledge in a Blog with 43 posts, in the 6 Workshops I have done in England, also with the more than 100 adult players and 50 grassroots that I have trained in my teams during this 2 seasons,... so I guess it hasn't been enough but honestly, I have tried it hard.

Futsal in England is far from the level of all the other countries of Europe but is even further of Spain. Although some people are trying to build up grassroots teams it is very hard. Schools need to be involved so that they allow them to play a competition regularly, without them, it will be quite tricky due to the lack of facilities and amount of teams. With the adults, it's almost the same, people are not committed at all, they just quit, I can't see this happening in Spain. If you are part of a team you commit, but not here. Might be because of their character, or because they have different shifts in their jobs, but is impossible to start with 15 players and that 50% of them finish the season,... This year noone was taking care of the League, but this is not really a League. We have played 12 games, not very competitive, 1 FA Cup game and 2 playoff games because we have been lucky to get qualified. All this in 8 months,... so about nearly 2 games per month,... Hopefully Futsal will change a lot in England and we can enjoy it like they enjoy Football, but there's still a long way to arrive to other countries level. Players, COACHES, FA, grassroots, REFEREES, facilities, League manager,... Everything must be improved or this game will get stacked at the stage where it is now.

There are several reasons that have pushed me to take this decision. The first one is that I want to enjoy Futsal again. I want to have a group of 15 players committed during the whole season and win or lose with them. I want to play every Saturday, and recover from the last defeat ASAP, I want to analyze my opponents and be able to counteract their strengths, I want to play narrow games, to learn in every game and nowadays all this things are not possible in England.

My aim it has always been to live in Barcelona and that's why I left, to come-back with a better English and new experiences, not only with Futsal but also with Physical Education. I have had the chance to work in both things and I comeback with new ideas to develop my own team, my students and my companies.

The weather is  annoying, and we can't compare it to Barcelona, but it is not a key point to leave. What is crucial for me is that not a lot of things, events, concerts, parties, meetings, ... happen in Sheffield or Birmingham, but they do happen in Barcelona every week. I have missed this so much that is also a priority for my farewell.

There are many other factors that I want tell you in my blog, but that have force me to take this decision although I was working full-time in a Futsal Job that not a lot of people can say in England.

So I am leaving when our season ends, that there's a high likelihood that it will be this Sunday the 8th after our defeat 10-1 against Oxford. This year has been hard for the disappointing results, but we have fought to achieve what we could. At the moment can't compete against Oxford, a team with plenty of players that have played in 1st and 2nd division in Spain. My duty here is over, I have worked hard to improve Futsal in South Yorkshire but now will be someone else duty.

So what's next?

I am coming back to Barcelona next week, and my priority is to take the Advanced English exam that I have been preparing during the last year or so.  I will also be taking the Level 3, UEFA Pro, during the summer, where I will be able to meet again Futsal Coaches mad for this Sport like me.

And then will see, my priority is to remain in Barcelona, look for an interesting Futsal project that attracts me and improve as a person and as a Coach every day, now with another language. Professionally, I would also like find a job and also try to run some businesses that I have in mind, so will see. However if I receive an interesting project from abroad I will think about it, but it will need to be more professional in a better league than the English one is.

Will see what new challenges I have upon me, hopefully in Barcelona, but if not somewhere around the world.

Finally I would like to thank some of the people I have been related with, I will tell them personally, but I want to thank to all the people that has support me this 2 years. Thanks to Marina first, my girlfriend, because I have a strong character and even more if I am annoyed or I lose and she has hold me a lot. Thanks also to the people in Birmingham, despite the fact that this year I have been in Sheffield, I won't forget your help and the amazing season that we spent there, so thanks Pol, Ikhlaq, Masood, Gorka, Edgar, ... Thank you also to the committed people of Sheffield, mainly to James, Giuseppe, Adam and Thomas, it's been great to know you and you are invited to come to Barcelona whenever you want. You have been with me during the whole season, in the good and bad moments, playing more or less, but your attitude it's been outstanding and I wish you all the best for the upcoming season. You have done massively improvements this years, you have learnt a lot, never forget it. And also thanks to Sheffield FC, the Oldest Club in the World, to the Chairman and mainly to Chris for helping me and supporting me in my role as Sheffield FC Development Manager, thanks for supporting me and Futsal in Yorkshire, it is a sport that needs people like you and with your support we will bring Sheffield FC to the top of English Futsal in the future.

I could write a lot more, but now I need to translate this into Spanish and Catalan.

Thanks to all the people that I have met, I will never forget all our experiences here. You are invited to visit me in Barcelona whenever you want and hopefully I will come back soon to England to visit you.

PS: I will try to carry on with the blog, maybe not that often, but I will try to share everything as much as my duties in Catalonia allow me.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Finalmente esto se acaba. He pasado 2 magníficos años en Inglaterra, rodeado de lluvias y de frío, de gente espectacular, de jugadores, de mucha gente que he conocido de toda Inglaterra, pero he decidido que se ha acabado.

Después de estos 2 años increíbles, aunque he pasado momentos complicados y por momentos no hemos conseguido lo que yo esperaba, vuelvo a Barcelona. No diré que para siempre, porque nunca se sabe, pero si durante una larga temporada y con la intención de permanecer allí una larga temporada. Lo que tengo bastante claro es que en Inglaterra no volveré de momento.

Decidí marchar de BCN para vivir una experiencia. Yo no pude hacer un Erasmus, ya que en ese momento jugaba a Futsal a un buen nivel y eso era muy importante para mí entonces. Quería vivir en el extranjero, aprender inglés para mejorar mi futuro, conocer gente nueva, vivir por mi cuenta, pero también conocer el Futsal fuera de España. Quería probarme entrenando adultos, entrenando fuera de Cataluña, y entrenando en inglés, así como ayudarles a entender y amar este deporte. A veces pienso que he fracasado, ya que el Futsal no ha crecido mucho durante los últimos dos años, es más, ha sufrido un pequeño bache.

Quizás fui un poco inocente, pues un chico desconocido de sólo 25 años, no puede cambiar un país y una cultura entera respecto el Futsal. No he sido el primero ni seré el último. Aún así, nadie podrá decir que no lo he intentado. He compartido todo lo que he podido en mi blog con más de 43 entradas, en las 6 conferencias sobre Futsal que he hecho en Inglaterra, también con los más de 100 jugadores adultos (que se dice rápido, no preguntéis, ...) que he entrenado en Inglaterra. Supongo que no ha sido suficiente pero os juro que lo he intentado con todo mi corazón.

 El Futsal en Inglaterra está a años luz del de otros países europeos, pero aún más lejos del español. Aunque hay cierta gente que está intentando hacer crecer equipos base, que será clave para perpetuar este deporte, es muy complicado. Es básico que las escuelas se involucren ya que esto permitiría a los chicos jugar en una liga de forma regular. Sin ellas será complicado por la falta de infraestructuras y equipos. Con los adultos, pasa algo similar, la gente no se compromete por completo y lo dejan en cualquier momento, no me imagino eso en España. Allí si tú formas parte de un equipo te comprometes, pero esto no sucede aquí. Quizá sea por su forma de ser o por los turnos que muchos tienen en el trabajo, pero es imposible comenzar una temporada con 15 jugadores y que el 50% continúen el final. Este año nadie se ha encargado correctamente de la Liga, que por cierto no es una liga del todo. este año hemos jugado 12 partidos de liga, 1 de Copa y 2 de play-offs, ya que hemos tenido la suerte de clasificarnos. Es decir en 8 meses, muy pocos partidos, casi 2 por mes. Espero que el Futsal cambie fuerza en el futuro, y los ingleses puedan amarlo igual que aman el Fútbol con locura, pero todavía hay un largo camino para que se asimilen a otros países europeos. Jugadores, ENTRENADORES, la federación, la base, el s ÁRBITROS, las infraestructuras, los presidentes de la liga, ... Todo debe ser mejorado o se quedarán estancados en el punto donde están ahora.

Varias son las razones que me han llevado a tomar esta decisión. La primera y quizás principal, es que quiero volver a disfrutar del Futsal. Quiero tener un grupo de 15 jugadores comprometidos con el equipo durante toda la temporada, ganamos o perdemos. Quiero jugar cada sábado y recuperarme de la última derrota rápidamente, quiero analizar los rivales, e intentar contrarrestar sus virtudes, quiero jugar partidos igualados, quiero aprender en cada partido, y ahora mismo todas estas cosas no son posible en Inglaterra.
Mi objetivo siempre ha sido vivir en Barcelona y es por eso que decidí irme, para volver con un mejor inglés y nuevas experiencias, no sólo en el futsal, sino también en el ámbito de la Educación Física. He tenido la oportunidad de trabajar en ambos ámbitos y creo que vuelvo con nuevas ideas para mejorar mis jugadores, educar a mis alumnos y sacar adelante mis proyectos.

 El clima es molesto y obviamente no se puede comparar con el clima de Barcelona, ​​pero no ha sido un factor determinante en mi decisión. Lo que sí que lo ha sido, han sido las pocas actividades que se llevan a cabo en Sheffield y Birmingham, a menudo influenciado por el clima. Esto no sucede en Barcelona donde siempre hay cosas por hacer y eso lo he echado mucho de menos.
Muchos otros factores han condicionado mi decisión final, pero no los expresaré en el blog, aunque he estado trabajando full time en un trabajo relacionado con el Futsal, algo que no mucha gente puede decir en este país.

 

 
Dejaré Inglaterra cuando la temporada acabe, que probablemente será el próximo domingo ya que perdimos 10-1 el primer partido de los play-offs. Este año ha sido duro en cuanto a resultados, aunque hemos conseguido el objetivo que nos marcamos, que era clasificarnos. Aún así ahora mismo es imposible que el Sheffield FC le compita a un equipo repleto de jugadores que han jugado en 2ª y 1ª División española. Mi trabajo en Sheffield termina, he trabajado fuerte para mejorar el Futsal en la región de Yorkshire y ahora alguien tendrá que tomar ese rol.

Y qué viene ahora?
La próxima semana vuelvo a Barcelona y mi prioridad es aprobar el Advanced, un examen de inglés que he estado preparando durante el último año. También intentaré aprobar el 3er nivel de entrenador de Futsal durante el verano, donde podré volver a encontrarme con entrenadores locos por este deporte como yo. Después ya veremos, mi prioridad es quedarme en Barcelona, ​​buscar un proyecto deportivo interesante y mejorar como entrenador y persona cada día. Profesionalmente, intentaré encontrar un trabajo e intentar poner en marcha mis propios negocios. Aún así si recibo algún proyecto interesante del exterior, lo consideraré, pero tendrá que ser más profesional y en una mejor liga que la inglesa.

Veremos qué nuevos retos me encontré ante mí, esperamos que en Barcelona pero sino a algún lugar en el mundo.

Finalmente me gustaría agradecer a toda la gente con la que he tenido relación durante estos 2 años y que me han ayudado. Primeramente gracias a la Marina, mi novia, por aguantarme, ya que sé que tengo un carácter complicado sobre todo cuando pierdo o estoy de mala gaita. Gracias también a la gente de Birmingham, por la gran época que pasé allí, aunque este año he estado en Sheffield, gracias, Pol, Gorka, Ikhlaq, Masood, Edgar, ... Muchas gracias también a toda aquella gente comprometida de Sheffield, sobre todo en el James, el Adam, el Thomas y el Giuseppe ha sido muy bonito conoceros y estáis más que invitados a Barcelona cuando deseéis. Habéis estado conmigo durante toda la temporada, en los momentos buenos y en los malos, jugando más o menos, pero vuestra actitud ha sido espectacular y os deseo lo mejor en el futuro. Habéis mejorado de forma inmensa, habéis aprendido mucho, no os olvidéis nunca. Y finalmente gracias al Sheffield FC, el equipo más antiguo de la historia, gracias a su presidente y en especial al Chris por ayudarme y apoyarme en mi rol en el club, para apostar por una persona full time en el futsal, para apostar por este deporte. Este deporte necesita gente como vosotros y con vuestra ayuda podremos poner al Sheffield FC en lo alto del Futsal inglés en el futuro.

Gracias a toda aquella gente que he conocido, nunca olvidaré todas las experiencias vividas aquí. estáis todos invitados a Barcelona cuando queráis y espero volver pronto a Inglaterra para visitaros

PS: Espero continuar con el blog, quizás no tan a menudo, pero lo intentaré.

 ----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Finalment això s'acaba. He passat 2 magnífics anys a Anglaterra, envoltat de pluges i de fred, de gent espectacular, de jugadors, de molta gent que he conegut d'arreu d'Anglaterra, però he decidit que s'ha acabat.

Després d'aquests 2 anys increïbles, tot i que he passat moments complicats i per moments no hem aconseguit el que jo esperava, torno cap a Barcelona. No diré que per sempre, perquè mai se sap, però si durant una llarga temporada i amb la intenció de restar-hi una llarga temporada. El que tinc força clar és que a Anglaterra no tornaré de moment.

Vaig decidir marxar de BCN per viure una experiència. Jo no vaig poder fer un -Erasmus, ja que en aquell moment jugava a Futsal a un bon nivell i allò era molt important per mi llavors. Volia viure a l'estranger, aprendre anglès per millorar el meu futur, conèixer gent nova, viure pel meu compte, però també conèixer el Futsal fora d'Espanya. Volia provar-me entrenant sèniors, entrenant fora de Catalunya, i entrenant en anglès, així com ajudar-los a entendre i estimar aquest esport. A vegades penso que he fracassat, ja que el Futsal no ha crescut molt durant els últims dos anys, és més, ha patit un petit sotrac.

 

Potser vaig ser una mica innocent, i doncs un noi desconegut de només 25 anys, no pot canviar un país i una cultura sencera respecte el Futsal. No he sigut el primer ni seré l'últim. Tot i així, ningú podrà dir que no ho he intentat. He compartit tot el que he pogut al meu bloc amb més de 43 entrades, en les 6 conferències sobre Futsal que he fet a Anglaterra, també amb els més de 100 jugadors adults (que es diu ràpid, no pregunteu,...) que he entrenat a Anglaterra. Suposo que no ha estat suficient però us ben juro que ho he intentat amb tot el meu cor.

El Futsal a Anglaterra està a anys llum del d'altres països europeus però encara més lluny de l'espanyol. Tot i que hi ha certa gent que està intentant fer créixer equips base, que serà clau per perpetuar aquest esport, és molt complicat. És bàsic que les escoles s'involucrin ja que això permetria als nanos jugar en una lliga de forma regular. Sense elles serà complicat per la manca d'infraestructures i equips. Amb els adults, passa quelcom similar, la gent no es compromet del tot i ho deixen en qualsevol moment, no m'imagino això a Espanya. Allà si tu formes part d'un equip et compromets, però això no succeeix aquí. Potser és per la seva manera de ser o pels torns que molts tenen a la feina però és impossible començar una temporada amb 15 jugadors i que el 50% continuïn al final. Aquest any ningús s'ha cuidat de la Lliga, que per cert no és una lliga del tot. quest any hem jugat 12 partits de lliga, 1 de Copa i 2 de play-offs, ja que hem tingut la sort de classificar-nos. És a dir en 8 mesos, molt pocs partits, casi 2 per mes.  Espero que el Futsal canviï força en el futur, i els anglesos puguin estimar-lo igual que estimen el Futbol amb bogeria, però encara hi ha un llarg camí per tal que s'assimilin a altres països europeus. Jugadors, ENTRENADORS, la federació, la base, el s ÀRBITRES, les infraestructures, els presidents de la lliga, ... Tot ha de ser millorat o es quedaran estancats en el punt on són ara.

 

Diverses són les raons que m'han portat a prendre aquesta decisió. La primera i potser principal, és que vull tornar a gaudir del Futsal. Vull tenir un grup de 15 jugadors compromesos amb l'equip durant tota la temporada, guanyem o perdem. Vull jugar cada dissabte i recuperar-me de l'última derrota ràpidament, vull analitzar els rivals, i intentar contrarestar les seves virtuts, vull jugar partits igualats, vull aprendre en cada partit, i ara mateix totes aquestes coses no són possible a Anglaterra.

El meu objectiu sempre ha estat viure a Barcelona i és per això que vaig decidir marxar, per tornar amb un millor anglès i noves experiències, no només en el futbol sala sinó també en l'àmbit de la Educació Física. He tingut la oportunitat de treballar en ambdós àmbits i crec que torno amb noves idees per tal de millorar els meus jugadors, educar els meus alumnes i tirar endavant els meus projectes.

El clima és molest i òbviament no es pot comparar amb el clima de Barcelona, però no ha sigut un factor determinant en la meva decisió. El que si que ho ha sigut ha estat les poques activitats que es duen a terme a Sheffield i Birmingham, sovint influenciat pel clima. Això no succeeix a Barcelona on sempre hi ha coses per fer i això ho he trobat molt a faltar.

Molts d'altres factors han condicionat la meva decisió final, però no els expressaré en el bloc, tot i que he estat treballant full time en una feina relacionada amb el Futsal, cosa que no molta gent pot dir en aquest país.

Deixaré Anglaterra quan la temporada s'acabi, que probablement serà el proper diumenge ja que vàrem perdre 10-1 el primer partit dels play-offs. Aquest any ha sigut dur en quant a resultats, tot i que hem aconseguit l'objectiu que ens vàrem marcar, que era classificar-nos. Tot i així ara mateix és impossible que el Sheffield FC li competeixi a un equip replet de jugadors que han jugat a 2a i 1a Divisió espanyola. El meva feina a Sheffield acaba, he treballat fort per millorar el Futsal a la regió de Yorkshire i ara algú haurà de prendre aquest rol.

I què ve ara?

La setmana vinent torno a Barcelona i la meva prioritat és aprovar l'Advanced, un examen d'anglès que he estat preparant durant l'últim any. També intentaré el 3r nivell d'entrenador de Futsal durant l'estiu, on podré tornar a trobar-me amb entrenadors bojos per aquest esport com jo. Després ja veurem, la meva prioritat és quedar-me a Barcelona, buscar un projecte esportiu interessant i millorar com a entrenador i persona cada dia. Professionalment, intentaré trobar una feina i intentaré engegar els meus propis negocis. Tot i així, si rebo algun projecte interessant de l'exterior, ho consideraré, però haurà de ser més professional i en una millor lliga que la anglesa.

Veurem quins nous reptes em trobaré davant meu, esperem que a Barcelona, però sinó a algun lloc arreu del món.

Finalment m'agradaria agrair a tota la gent amb la qual he tingut relació durant aquests 2 anys i que m'han ajudat. Primerament gràcies a la Marina, la meva xicota, per aguantar-me, ja que sé que tinc un caràcter complicat sobretot quan perdo o estic de mala gaita. Merci també a la gent de Birmingham, per la gran època que vaig passar allà, tot i que aquest any he estat a Sheffield, gràcies, Pol, Gorka, Ikhlaq, Masood, Edgar, ... Moltes gràcies també a tota aquella gent compromesa de Sheffield, sobretot al James, al Adam, al Thomas i al Giuseppe ha sigut molt bonic coneixeu-se i esteu més que convidats a Barcelona quan vulgueu. Heu estat amb mi durant tota la temporada, en els moments bons i en els dolents, jugant més o menys, però la vostra actitud ha sigut espectacular i us desitjo el millor en el futur. Heu millorat de forma immensa, heu après molt, no us en oblideu mai. I finalment gràcies al Sheffield FC, l'equip més antic de la història, gràcies al seu president i en especial al Chris per ajudar-me i donar-me suport en el meu rol al club, per apostar per una persona full time en el futsal, per apostar per aquest esport. Aquest esport necessita gent com vosaltres i amb el vostre ajut podrem posar al Sheffield FC al capdamunt del Futsal anglès en el futur.

 

Gràcies a tota aquella gent que he conegut, mai oblidaré totes els experiències viscudes aquí. esteu tots convidats a Barcelona quan vulgueu i espero tornar aviat a Anglaterra per visitar-vos

PS: Espero continuar amb el bloc, potser no tant sovint, però ho intentaré.